Minoria nacional

L'article o secció necessita millores de format. Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...

Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.

Les consideracions i tracte a les minories nacionals per part dels estats on pertanyen és molt diferent arreu del món i al llarg de la història, des de la protecció a la biopolítica en contra (genocidi cultural, neteja ètnica i àdhuc genocidi). Tant a nivell de l'ONU com europeu hi ha tractats de protecció de les minories nacionals, acotant-ne els aspectes jurídics, però tot i ser signats per gran quantitat de països, això no en significa el compliment. El fet que la majoria d'estats s'autodenominin nacions tot i ser fruit de conquesta de territoris, així com les dinàmiques històriques d'eliminació de grups diferenciats durant la formació dels estats-nació, dificulta la protecció de determinades minories nacionals, atès que ni tan sols són reconegudes.

En qualsevol cas és una realitat polièdrica: que pot encabir des de pobles indígenes, com els nadius americans o els aborígens australians, l'estatus de protecció dels quals és fruit d'una consciència culpable pels segles de persecució, als nombrosos grups ètnics i culturals europeus, com els bretons a França o els samis als Països escandinaus, que han desenvolupat de manera independent la seva pròpia llengua i institucions culturals, en aquest cas fins ara sense suport lingüístic de minoria estatal ni estatus de minoria nacional.

Un tema afegit i complex és el de la identificació de «minories en la minoria» quan aquests col·lectius pertanyen a la majoria estatal. En l'àmbit de les Nacions Unides preval l'opinió que les minories només prenen com a àmbit de referència l'Estat en el seu conjunt, per la qual cosa els membres d'una majoria no poden ser considerats com a minoria.^[1]

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), de 30 de gener de 2023, sobre les qüestiones prejudicials plantejades pel jutge espanyol Pablo Llarena sobre les ordres de detenció europees (ODE), es va establir jurisprudència els drets a les minories nacionals en el marc d'un concepte jurídic més ampli que va anomenar «grup de persones objectivament identificable», estenent la jurisprudència més enllà del supòsit específic que va iniciar la causa vers a minoria religiosa, minoria sexual o altres.^[2]